La nostra competència social i ciutadana.

Avui, dia 28 de Febrer, està convocada una vaga universitària d’estudiants, professorat i PAS com a resposta en contra la situació precària de l’educació pública i de la proposta de llei LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa). Aspecte que enllaça directament amb la qüestió que estem treballant i debatent a l’assignatura sobre la Competència social i ciutadana, crec adequat fer una reflexió sobre aquesta temàtica.

Per què és un tema tan controvertit a la nostra realitat educativa? Si bé la majoria de professionals de l’educació reconeixen certa necessitat de tractar aquestes qüestions a l’escola o els instituts, què passa a nivell polític per tal que no hi hagi aquest consens?

Bé, segons el que s’estableix als documents oficials, es defineix la Competència social i ciutadana com una competència que es recull dins del ventall de Competències específiques centrades a viure i habitar al món, la qual: 

“[...]suposa comprendre la realitat social en què es viu; afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.” (Currículum d'Educació Secundària Obligatòria)

Així doncs, el treball d’aquesta competència representa el treball de qüestions bàsiques per la convivència i la participació ciutadana, mitjançant l’esperit crític i la responsabilitat. Això, que en un primer moment sembla bàsic per a qualsevol societat democràtica, deixa de ser-ho quan s’entén des d’una visió partidista i d’adoctrinament, com és el cas del noste sistema educatiu i polític.

Realment interessa al sistema de govern uns ciutadans i ciutadanes ben formats i amb un esperit crític, responsable i participatiu que qüestioni les seves decisions o que demani més poder en aquest procés de presa de decisions? El nostre govern pretén crear ciutadans i ciutadanes actius o només donar certa aparença de progressisme i europeisme, tot fent i desfent com ho estan fent fins ara?.

Considero que la resposta la trobem contínuament a les declaracions d’aquests representants del poble, que mostren una alienació total a l’opinió i el desig popular. Uns bons exemples, potser, serien:

• El Govern ignora la vaga general i manté intacte el seu full de ruta

• Masiva manifestación por la Independencia de Cataluña

• El Gobierno asegura que “nunca” permitiría una consulta ilegal en Cataluña

En definitiva, el problema de la famosa Educació per la ciutadania considero que està en el seu enfocament polític i totalment partidista, que fins i tot ha fet oblidar la necessitat de treballar la competència ciutadana.

I, per acabar, en referència al difunt Stéphane Hessel, us deixo una frase que resumeix tota aquesta reflexió:

"La responsabilidad del hombre que no puede confiar ni en un poder ni en un dios. Al contrario, es necesario comprometerse en nombre de la propia responsabilidad como persona humana"