Observant la realitat de la Pedagogia Internacional.

miércoles, 24 de abril de 2013

Sense "profes" no hi ha escola!

Aquesta setmana, la Campanya Mundial per l'Educació, que des de fa anys reivindica el dret a l'educació en tot el món, organitza del 22 al 28 d'Abril la Setmana d'Acció Mundial per l'Educació.

Enguany, el lema d'aquest esdeveniment és "Sense profes no hi ha escola!. Per un professorat format i motivat" i es realitzen una sèrie d'actes i mobilitzacions per a recordar als governants i als propis ciutadans la importància de comptar amb el suficient nombre de docents al món amb una adequada formació, motivació, remuneració i reconeixement, així com una crida al govern exigint que destinin els recursos necessaris per tal que l'Educació per a Tots sigui una realitat al 2015.

En el marc de l'assignatura, m'ha semblat interessant destacar aquesta notícia ja que just aquesta setmana ens hem estat plantejant la qüestió del professorat, de la seva figura dins del sistema educatiu, la seva remuneració, etc. Així com el tema del prestigi i el reconeixement social d'aquests professionals que als últims anys s'ha vist molt degradat.
Aquestes accions reivindiquen el paper i la importància del professorat, fent reflexionar a la població sobre la seva experiència educativa i sobre què recorden dels seus mestres.

Com nosaltres mateixos comentàvem a classe, el que valorem més normalment, no són les qüestions estrictament referides als continguts i als coneixements, sinó quina és la funció que pren el mestre i com ens acompanya al nostre procés d'aprenentatge.

Al següent vídeo, que presenta la Setmana d'Acció Mundial per l'Educació, es transmet aquest missatge, així com la necessitat de reconèixer el paper del professorat per tal de valorar i reforçar la seva tasca:




En definitiva, com ja hem discutit i plasmat en el disseny del nostre sistema educatiu, creiem en el paper d'uns mestres ben formats i competents, que creguin en la seva feina, que tinguin un coneixement pedagògic ampli i fonamentat que els doni les eines per acompanyar als educands en el seu procés d'aprenentatge i creixement que ha de ser natural i obert.

Però per això cal reconèixer aquesta tasca i valorar l'esforç i la funció docent, recordant que a tots i totes algun mestre ens va marcar i això ens acompanya en tot el nostre bagatge.

Enseñar es aprender dos veces. - Joseph Joubert -

domingo, 7 de abril de 2013

Educació financera al Institut


En informacions publicades al diari “El Periódico” els passats 22 i 23 de Març, trobem una nova proposta de contingut per als alumnes d’Educació Secundària Obligatòria: l’Educació econòmica financera.
Aquesta proposta neix de l’acord entre els Departaments d’Ensenyament i Economia de la Generalitat de Catalunya, el Institut d’Estudis Financers (IEF) i les entitats financeres BBVA, Unnim, La Caixa i Banc Sabadell, les quals han signat un conveni de col·laboració per tal de posar en marxa el projecte, que rep el nom d’”Educació Financera en les Escoles Catalanes” (EFEC).

Segons informa Josep Soles (director de l’IEF), es tractarà de tallers que pretenen “donar eines als estudiants perquè puguin prendre decisions econòmiques en un futur”.
D’altra banda, Jordi Òliva (director general de Política Financera),  declara que “el que volem és evitar que es repeteixin errors que s’han comés aquests últims anys”.



El projecte respon a les recomanacions d’organismes internacionals com l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i la Unió Europea (UE) que exposen la necessitat de desenvolupar matèries per tal que els estudiants tinguin consciència sobre l’ús del diner i obtinguin coneixements bàsics sobre el món financer.


Hem de considerar que aquest nou projecte, l’EFEC, suposa una entrada de l’educació per a les finances, la inversió, i el tractament dels diners a les escoles. És evident que, en la nostra realitat, resulta necessari tenir algunes nocions sobre aquest camp donat que és una constant a la vida quotidiana però considero que la qüestió és plantejar-nos quin camí pren l’educació en el moment que estem “educant” nois i noies per a que maneguin els seus diners.

Ara bé, personalment penso que hem de considerar quin tipus de “ciutadans” volem educar ó, més bé, volen educar. Què pretén aquesta nova proposta? Què trobem al darrere d’ella?. Pensem en que el debat sobre l’Educació per a la ciutadania és molt estès i polititzat i, per contra, aquest nou projecte no genera controvèrsies pel moment.

Potser això és provocat per la mala experiència viscuda als últims anys en relació a les entitats financeres i trobem que posar en marxa l’EFEC és la solució per aquesta errada, però cal anar més enllà i veure quins interessos hi ha darrera d’aquestes propostes. Quin camí hi ha rere aquestes noves corrents educatives?

Considero que la diferència està entre crear ciutadans crítics, responsables i formats o manipular aquest concepte de ciutadania cap al capitalisme i els interessos econòmics, i, en aquest cas, crec que anem cap a la segona opció i, a més, ens estan “venent” que aquesta és la millor de les propostes.



Notícies referenciades: