Avui, dia 28 de
Febrer, està convocada una vaga universitària d’estudiants, professorat i PAS
com a resposta en contra la situació precària de l’educació pública i de la
proposta de llei LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa).
Aspecte que enllaça directament amb la qüestió que estem treballant i debatent
a l’assignatura sobre la Competència social i ciutadana, crec adequat fer una
reflexió sobre aquesta temàtica.
Per què és un
tema tan controvertit a la nostra realitat educativa? Si bé la majoria de
professionals de l’educació reconeixen certa necessitat de tractar aquestes
qüestions a l’escola o els instituts, què passa a nivell polític per tal que no
hi hagi aquest consens?
Bé, segons el que
s’estableix als documents oficials, es defineix la Competència social i
ciutadana com una competència que es recull dins del ventall de Competències
específiques centrades a viure i habitar al món, la qual:
“[...]suposa comprendre la realitat social en què es viu; afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.” (Currículum d'Educació Secundària Obligatòria)
Així doncs, el
treball d’aquesta competència representa el treball de qüestions bàsiques per la
convivència i la participació ciutadana, mitjançant l’esperit crític i la
responsabilitat. Això, que en un primer moment sembla bàsic per a qualsevol
societat democràtica, deixa de ser-ho quan s’entén des d’una visió partidista i
d’adoctrinament, com és el cas del noste sistema educatiu i polític.
Realment
interessa al sistema de govern uns ciutadans i ciutadanes ben formats i amb un
esperit crític, responsable i participatiu que qüestioni les seves decisions o
que demani més poder en aquest procés de presa de decisions? El nostre govern
pretén crear ciutadans i ciutadanes actius o només donar certa aparença de
progressisme i europeisme, tot fent i desfent com ho estan fent fins ara?.
Considero que la
resposta la trobem contínuament a les declaracions d’aquests representants del
poble, que mostren una alienació total a l’opinió i el desig popular. Uns bons
exemples, potser, serien:
En definitiva, el
problema de la famosa Educació per la ciutadania considero que està en el seu
enfocament polític i totalment partidista, que fins i tot ha fet oblidar la
necessitat de treballar la competència ciutadana.
I, per acabar, en
referència al difunt Stéphane Hessel, us deixo una frase que resumeix tota
aquesta reflexió:
"La responsabilidad del hombre que no puede confiar ni en un poder ni en un dios. Al contrario, es necesario comprometerse en nombre de la propia responsabilidad como persona humana"
