Observant la realitat de la Pedagogia Internacional.

domingo, 12 de mayo de 2013

Informe PISA: realitat absoluta?

En aquesta entrada vull fer esment al Informe PISA (Program for International Student Assessment), donat que l’altre dia a classe vam comptar amb una bona explicació de les seves característiques i utilitats, que em va fer reflexionar sobre el tema.

Aquest informe és realitzat per la Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i es basa en l’anàlisi del rendiment acadèmic d’estudiants de diferents països membres de la OCDE, en col·laboració amb altres països associats. Aquesta avaluació es fa mitjançant uns exàmens mundials que es duen a terme cada tres anys a nois i noies de quinze anys d’edat i que tenen com a fita la valoració internacional dels estudiants dels diferents països i sistemes educatius.

L’examen avalua unes competències considerades clau per als nois i noies de quinze anys, els quals es troben finalitzant la seva etapa d’escolarització obligatòria o pròxims a fer-ho, en funció del país que s’observi. Aquestes competències clau són la Lectora, la Matemàtica i la Científica.

A les proves es tracta d’avaluar la capacitat dels alumnes per aplicar els conceptes i desenvolupar-se a diverses situacions dins de cada àrea. És a dir, no cerca la reproducció dels continguts curriculars, sinó la capacitat per aplicar aquests a la vida quotidiana, connectant així amb el paradigma d’aprenentatge permanent o aprenentatge al llarg de la vida.

A més, proporciona dades i indicadors comparatius dels diferents sistemes educatius dels països que hi participen, dirigits al desenvolupament de polítiques educatives.
Cal dir que popularment és considerat un sistema “objectiu” de comparació però, tot i així, la seva formulació està subjecta a moltes crítiques ja que es tracta d’una anàlisi quantitativa.

En aquest vídeo, produït per la OCDE, es tracta d’explicar en què consisteix aquest programa i els propòsits que té. Remarco que cal tenir en compte que el vídeo el produeix l’organisme que s’encarrega de l’avaluació:




Crítiques al Program for International Student Assessment (PISA):
  •   Una de les crítiques que considero més vàlides és que aquest Informe es centra en l’avaluació de tres àrees/competències principals (Lectora, Matemàtica i Científica), deixant de banda qüestions molt importants en l’educació dels nois i noies en relació a la seva Educació per a la vida o la seva capacitat com a ciutadans com podria ser la capacitat d’anàlisi crítica de situacions quotidianes, la participació, la comprensió de l’entorn social i dels seus fenòmens, etc.

  •     A partir dels famosos “rànquings” que es publiquen amb l’Informe, es fan judicis sobre els sistemes educatius i es pretén l’adaptació de polítiques educatives dels països amb bons resultats a altres que no han obtingut resultats tan bons. Considero que cada país ha de cercar el seu camí i les seves propostes, donat que cadascun presenta unes característiques diferents per les quals ha de dissenyar les seves propostes. La fórmula d’agafar el que funciona a una altra banda i aplicar-ho a la nostra realitat s’ha demostrar poc efectiva ja que no tot és vàlid per a totes les condicions.

Tot i així, penso que es pot aprendre dels guanys i els errors d’altres sistemes, però defenso que no s’han de “copiar” les polítiques tal i com es duen a terme a altres realitats.

Finalment, també m’agradaria reflexionar entorn la validesa que se li atorga a aquest informe donat l’organisme que l’elabora (OCDE). És important destacar que aquest organisme internacional és de caire econòmic, per la qual cosa té uns valors i uns propòsits que cal qüestionar-se a l’hora d’agafar el PISA com a referència.
Donat el seu caràcter, es tracta d’una organització que propaga els principis del capitalisme i el neoliberalisme, principis que sovint es basen en la producció, i que es traspassen en la comprensió del rendiment acadèmic en relació a àrees específiques del coneixement, deixant de banda altres molt importants per a la persona en la meva opinió.

A més, com a representant de les potencies mundials, s’encarrega de publicitar i avalar un tipus d’educació i d’avaluació coherent amb principis que assenyalava abans. És a dir, té el poder de dictar com han de ser aquests sistemes ja que compta amb una alta reputació com a òrgan comparatiu. Per tant, en la meva opinió, les anàlisis del PISA es poden agafar com a dades a tenir en compte, però no hem de quedar-nos amb aquests rànquings populars que només analitzen certes àrees, sinó triangular aquests resultats amb els d’altres avaluacions que es fixin en altres àrees, com pot ser l’Estudi Internacional sobre Educació Cívica i Ciutadana (ICCS) que duu a terme l’Associació Internacional per l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), que investiga el nivell en que els nois i noies estan preparats per comprendre i assumir els drets, llibertats i responsabilitats que corresponen als ciutadans.

jueves, 9 de mayo de 2013

“No a les retallades, No a la LOMCE”

Avui, 9 de Maig, la comunitat educativa surt al carrer de nou en senyal de protesta per les retallades en educació i en contra de la nova reforma educativa, l'avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa. En aquesta ocasió, es tracta d'una convocatòria de vaga conjunta de tots els nivells educatius: des de les Escoles Bressol fins a les Universitats.


Estudiants, docents, personal de serveis i famílies protesten contra aquesta reforma que portarà a un retrocés de 40 anys al nostre sistema educatiu, perdent tots els avenços que havíem assolit fins a la data i que, poc a poc, van desapareixent. 

Com a mostra d'aquesta protesta, adjunto el link d'un vídeo publicat a la web del diari "El País", on representants del Sindicat d'Estudiants així com la presidenta de l'AMPA d'una escola d'educació primària a Madrid reflexionen sobre cap a on ens porten aquestes reformes i el per què de la vaga. 


En aquest vídeo trobem com des de la representació de l'AMPA fa esment a la pèrdua de poder de les famílies en el govern dels centres educatius, una de les reformes en referència a l'autonomia dels centres que proposa la LOMCE.


Personalment, considero necessària aquesta mobilització del sector educatiu per tal de parar l'avantprojecte de llei i fer-nos escoltar com a peça protagonista d'aquest sistema educatiu. A més, el fet de que sigui una vaga de tots els nivells educatius fa prendre més força a la reivindicació. 

Tot i així, crec que hauríem de començar a replantejar-nos com fer aquest tipus de manifestacions ja que s'està convertint en un continu que a final de curs s'engeguin moviments i mobilitzacions que, arribats al juny, perden força i s'acaben diluint. 

La lluita ha de ser constant, amb força i decisió. La única manera de fer ressò és tenir continuïtat i moviments consolidats amb ideals consensuats i clars. 



Per acabar, no hem d'oblidar que el significat de la Democràcia és el poder del poble en decidir el seu camí...