En aquesta entrada vull fer esment al Informe PISA
(Program for International Student
Assessment), donat que l’altre dia a classe vam comptar amb una bona
explicació de les seves característiques i utilitats, que em va fer reflexionar
sobre el tema.
Aquest informe és realitzat per la Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i es basa en l’anàlisi del rendiment acadèmic d’estudiants de diferents països membres de la OCDE, en col·laboració amb altres països associats. Aquesta avaluació es fa mitjançant uns exàmens mundials que es duen a terme cada tres anys a nois i noies de quinze anys d’edat i que tenen com a fita la valoració internacional dels estudiants dels diferents països i sistemes educatius.
L’examen avalua unes competències considerades clau per als nois i noies de quinze anys,
els quals es troben finalitzant la seva etapa d’escolarització obligatòria o
pròxims a fer-ho, en funció del país que s’observi. Aquestes competències clau
són la Lectora, la Matemàtica i la Científica.
A les proves es tracta d’avaluar la capacitat dels
alumnes per aplicar els conceptes i desenvolupar-se a diverses situacions dins
de cada àrea. És a dir, no cerca la reproducció dels continguts curriculars,
sinó la capacitat per aplicar aquests a la vida quotidiana, connectant així amb
el paradigma d’aprenentatge permanent o aprenentatge
al llarg de la vida.
A més, proporciona dades i indicadors comparatius
dels diferents sistemes educatius dels països que hi participen, dirigits al
desenvolupament de polítiques educatives.
Cal dir que popularment és considerat un sistema “objectiu”
de comparació però, tot i així, la seva formulació està subjecta a moltes
crítiques ja que es tracta d’una anàlisi quantitativa.
En aquest vídeo, produït per la OCDE, es tracta d’explicar
en què consisteix aquest programa i els propòsits que té. Remarco que cal tenir
en compte que el vídeo el produeix l’organisme que s’encarrega de l’avaluació:
Crítiques al Program for
International Student Assessment (PISA):
- Una de les crítiques que considero més vàlides és que aquest Informe es centra en l’avaluació de tres àrees/competències principals (Lectora, Matemàtica i Científica), deixant de banda qüestions molt importants en l’educació dels nois i noies en relació a la seva Educació per a la vida o la seva capacitat com a ciutadans com podria ser la capacitat d’anàlisi crítica de situacions quotidianes, la participació, la comprensió de l’entorn social i dels seus fenòmens, etc.
- A partir dels famosos “rànquings” que es publiquen amb l’Informe, es fan judicis sobre els sistemes educatius i es pretén l’adaptació de polítiques educatives dels països amb bons resultats a altres que no han obtingut resultats tan bons. Considero que cada país ha de cercar el seu camí i les seves propostes, donat que cadascun presenta unes característiques diferents per les quals ha de dissenyar les seves propostes. La fórmula d’agafar el que funciona a una altra banda i aplicar-ho a la nostra realitat s’ha demostrar poc efectiva ja que no tot és vàlid per a totes les condicions.
Tot i així, penso que es pot aprendre dels
guanys i els errors d’altres sistemes, però defenso que no s’han de “copiar”
les polítiques tal i com es duen a terme a altres realitats.
Finalment, també m’agradaria reflexionar entorn la
validesa que se li atorga a aquest informe donat l’organisme que l’elabora
(OCDE). És important destacar que aquest organisme internacional és de caire
econòmic, per la qual cosa té uns valors i uns propòsits que cal qüestionar-se
a l’hora d’agafar el PISA com a referència.
Donat el seu caràcter, es tracta d’una
organització que propaga els principis del capitalisme i el neoliberalisme,
principis que sovint es basen en la producció, i que es traspassen en la
comprensió del rendiment acadèmic en relació a àrees específiques del
coneixement, deixant de banda altres molt importants per a la persona en la
meva opinió.
A més, com a representant de les potencies
mundials, s’encarrega de publicitar i avalar un tipus d’educació i d’avaluació
coherent amb principis que assenyalava abans. És a dir, té el poder de dictar
com han de ser aquests sistemes ja que compta amb una alta reputació com a
òrgan comparatiu. Per tant, en la meva opinió, les anàlisis del PISA es poden
agafar com a dades a tenir en compte, però no hem de quedar-nos amb aquests
rànquings populars que només analitzen certes àrees, sinó triangular aquests
resultats amb els d’altres avaluacions que es fixin en altres àrees, com pot
ser l’Estudi Internacional sobre
Educació Cívica i Ciutadana (ICCS) que duu a terme l’Associació Internacional per l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA),
que investiga el nivell en que els nois i noies estan preparats per comprendre
i assumir els drets, llibertats i responsabilitats que corresponen als
ciutadans.
