Observant la realitat de la Pedagogia Internacional.
Mostrando entradas con la etiqueta Avaluació quantitativa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Avaluació quantitativa. Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de mayo de 2013

Informe PISA: realitat absoluta?

En aquesta entrada vull fer esment al Informe PISA (Program for International Student Assessment), donat que l’altre dia a classe vam comptar amb una bona explicació de les seves característiques i utilitats, que em va fer reflexionar sobre el tema.

Aquest informe és realitzat per la Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i es basa en l’anàlisi del rendiment acadèmic d’estudiants de diferents països membres de la OCDE, en col·laboració amb altres països associats. Aquesta avaluació es fa mitjançant uns exàmens mundials que es duen a terme cada tres anys a nois i noies de quinze anys d’edat i que tenen com a fita la valoració internacional dels estudiants dels diferents països i sistemes educatius.

L’examen avalua unes competències considerades clau per als nois i noies de quinze anys, els quals es troben finalitzant la seva etapa d’escolarització obligatòria o pròxims a fer-ho, en funció del país que s’observi. Aquestes competències clau són la Lectora, la Matemàtica i la Científica.

A les proves es tracta d’avaluar la capacitat dels alumnes per aplicar els conceptes i desenvolupar-se a diverses situacions dins de cada àrea. És a dir, no cerca la reproducció dels continguts curriculars, sinó la capacitat per aplicar aquests a la vida quotidiana, connectant així amb el paradigma d’aprenentatge permanent o aprenentatge al llarg de la vida.

A més, proporciona dades i indicadors comparatius dels diferents sistemes educatius dels països que hi participen, dirigits al desenvolupament de polítiques educatives.
Cal dir que popularment és considerat un sistema “objectiu” de comparació però, tot i així, la seva formulació està subjecta a moltes crítiques ja que es tracta d’una anàlisi quantitativa.

En aquest vídeo, produït per la OCDE, es tracta d’explicar en què consisteix aquest programa i els propòsits que té. Remarco que cal tenir en compte que el vídeo el produeix l’organisme que s’encarrega de l’avaluació:




Crítiques al Program for International Student Assessment (PISA):
  •   Una de les crítiques que considero més vàlides és que aquest Informe es centra en l’avaluació de tres àrees/competències principals (Lectora, Matemàtica i Científica), deixant de banda qüestions molt importants en l’educació dels nois i noies en relació a la seva Educació per a la vida o la seva capacitat com a ciutadans com podria ser la capacitat d’anàlisi crítica de situacions quotidianes, la participació, la comprensió de l’entorn social i dels seus fenòmens, etc.

  •     A partir dels famosos “rànquings” que es publiquen amb l’Informe, es fan judicis sobre els sistemes educatius i es pretén l’adaptació de polítiques educatives dels països amb bons resultats a altres que no han obtingut resultats tan bons. Considero que cada país ha de cercar el seu camí i les seves propostes, donat que cadascun presenta unes característiques diferents per les quals ha de dissenyar les seves propostes. La fórmula d’agafar el que funciona a una altra banda i aplicar-ho a la nostra realitat s’ha demostrar poc efectiva ja que no tot és vàlid per a totes les condicions.

Tot i així, penso que es pot aprendre dels guanys i els errors d’altres sistemes, però defenso que no s’han de “copiar” les polítiques tal i com es duen a terme a altres realitats.

Finalment, també m’agradaria reflexionar entorn la validesa que se li atorga a aquest informe donat l’organisme que l’elabora (OCDE). És important destacar que aquest organisme internacional és de caire econòmic, per la qual cosa té uns valors i uns propòsits que cal qüestionar-se a l’hora d’agafar el PISA com a referència.
Donat el seu caràcter, es tracta d’una organització que propaga els principis del capitalisme i el neoliberalisme, principis que sovint es basen en la producció, i que es traspassen en la comprensió del rendiment acadèmic en relació a àrees específiques del coneixement, deixant de banda altres molt importants per a la persona en la meva opinió.

A més, com a representant de les potencies mundials, s’encarrega de publicitar i avalar un tipus d’educació i d’avaluació coherent amb principis que assenyalava abans. És a dir, té el poder de dictar com han de ser aquests sistemes ja que compta amb una alta reputació com a òrgan comparatiu. Per tant, en la meva opinió, les anàlisis del PISA es poden agafar com a dades a tenir en compte, però no hem de quedar-nos amb aquests rànquings populars que només analitzen certes àrees, sinó triangular aquests resultats amb els d’altres avaluacions que es fixin en altres àrees, com pot ser l’Estudi Internacional sobre Educació Cívica i Ciutadana (ICCS) que duu a terme l’Associació Internacional per l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), que investiga el nivell en que els nois i noies estan preparats per comprendre i assumir els drets, llibertats i responsabilitats que corresponen als ciutadans.

domingo, 17 de febrero de 2013

Per començar

Per tal d'obrir aquest blog, considero important dedicar la seva primera entrada a acotar una mica l'objecte d'estudi i plantejar certes qüestions rellevants al respecte.

En primer lloc, cal assenyalar que ens emmarquem en la Pedagogia Internacional. Aquesta disciplina fa una observació transnacional de l'educació que té com a propòsit d'exposar problemes, idees i corrents de l'educació mundial.
És a dir, el nostre propòsit durant aquests mesos serà observar les realitats educatives de diferents territoris d'arreu del món i veure en quins punts s'assemblen i en quins es diferencien.

Un cop situats en què representa la Pedagogia Internacional, és el moment de preguntar-nos què és el que escoltem habitualment sobre la situació dels diferents sistemes educatius i què és el que està passant amb el nostre sistema. Sovint arriben a nosaltres les elevades xifres d'abandonament i de fracàs escolar, mentre que, d'altra banda, veiem i escoltem notícies sobre el bon funcionament dels sistemes d'altres territoris.
Un dels exemples d'aquest bon funcionament del sistema educatiu és el cas de Finlàndia, qualificat com el millor sistema educatiu del món per les seves característiques i resultats.

Per poder reflexionar sobre les diferències i els propòsits del sistema educatiu estatal així com del sistema educatiu reconegut per excel·lència, Finlàndia, proposo el següent vídeo del programa "Redes para la ciencia", on s'entrevista a Ken Robbinson, un especialista en el desenvolupament de la creativitat, innovació i els recursos humans que ha treballat amb els governs d'Europa, Àsia i Estats Units, així com amb organismes internacionals i algunes organitzacions culturals del món.



El que ens planteja Robbinson és l'obsolescència dels sistemes educatius actuals, que no s'adeqüen a les necessitats i interessos dels alumnes d'avui dia i es centren en el desenvolupament de les matèries tradicionals

Això també m'agradaria traduir-lo a les valoracions exclusivament quantitatives sobre el rendiment acadèmic dels diferents països i considero especialment important fer un canvi cap a una valoració més qualitativa i integral que tingui més en compte la situació personal i el context dels educands, qüestió que sovint deixem de banda en el moment de comparar la nostra situació amb la de la resta.

Aquestes són algunes de les qüestions que plantejo en aquest moment d'inici de l'assignatura: mirem més enllà però sense perdre el Nord.