En primer lloc, cal assenyalar que ens emmarquem en la Pedagogia Internacional. Aquesta disciplina fa una observació transnacional de l'educació que té com a propòsit d'exposar problemes, idees i corrents de l'educació mundial.
És a dir, el nostre propòsit durant aquests mesos serà observar les realitats educatives de diferents territoris d'arreu del món i veure en quins punts s'assemblen i en quins es diferencien.
Un cop situats en què representa la Pedagogia Internacional, és el moment de preguntar-nos què és el que escoltem habitualment sobre la situació dels diferents sistemes educatius i què és el que està passant amb el nostre sistema. Sovint arriben a nosaltres les elevades xifres d'abandonament i de fracàs escolar, mentre que, d'altra banda, veiem i escoltem notícies sobre el bon funcionament dels sistemes d'altres territoris.
Un dels exemples d'aquest bon funcionament del sistema educatiu és el cas de Finlàndia, qualificat com el millor sistema educatiu del món per les seves característiques i resultats.
Per poder reflexionar sobre les diferències i els propòsits del sistema educatiu estatal així com del sistema educatiu reconegut per excel·lència, Finlàndia, proposo el següent vídeo del programa "Redes para la ciencia", on s'entrevista a Ken Robbinson, un especialista en el desenvolupament de la creativitat, innovació i els recursos humans que ha treballat amb els governs d'Europa, Àsia i Estats Units, així com amb organismes internacionals i algunes organitzacions culturals del món.
El que ens planteja Robbinson és l'obsolescència dels sistemes educatius actuals, que no s'adeqüen a les necessitats i interessos dels alumnes d'avui dia i es centren en el desenvolupament de les matèries tradicionals
Això també m'agradaria traduir-lo a les valoracions exclusivament quantitatives sobre el rendiment acadèmic dels diferents països i considero especialment important fer un canvi cap a una valoració més qualitativa i integral que tingui més en compte la situació personal i el context dels educands, qüestió que sovint deixem de banda en el moment de comparar la nostra situació amb la de la resta.
Aquestes són algunes de les qüestions que plantejo en aquest moment d'inici de l'assignatura: mirem més enllà però sense perdre el Nord.
No hay comentarios:
Publicar un comentario