Educació financera al Institut

En informacions publicades al diari “El Periódico” els passats 22 i 23 de Març, trobem una nova proposta de contingut per als alumnes d’Educació Secundària Obligatòria: l’Educació econòmica financera.

Aquesta proposta neix de l’acord entre els Departaments d’Ensenyament i Economia de la Generalitat de Catalunya, el Institut d’Estudis Financers (IEF) i les entitats financeres BBVA, Unnim, La Caixa i Banc Sabadell, les quals han signat un conveni de col·laboració per tal de posar en marxa el projecte, que rep el nom d’”Educació Financera en les Escoles Catalanes” (EFEC).

Segons informa Josep Soles (director de l’IEF), es tractarà de tallers que pretenen “donar eines als estudiants perquè puguin prendre decisions econòmiques en un futur”.

D’altra banda, Jordi Òliva (director general de Política Financera),  declara que “el que volem és evitar que es repeteixin errors que s’han comés aquests últims anys”.

El projecte respon a les recomanacions d’organismes internacionals com l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i la Unió Europea (UE) que exposen la necessitat de desenvolupar matèries per tal que els estudiants tinguin consciència sobre l’ús del diner i obtinguin coneixements bàsics sobre el món financer.

Hem de considerar que aquest nou projecte, l’EFEC, suposa una entrada de l’educació per a les finances, la inversió, i el tractament dels diners a les escoles. És evident que, en la nostra realitat, resulta necessari tenir algunes nocions sobre aquest camp donat que és una constant a la vida quotidiana però considero que la qüestió és plantejar-nos quin camí pren l’educació en el moment que estem “educant” nois i noies per a que maneguin els seus diners.

Ara bé, personalment penso que hem de considerar quin tipus de “ciutadans” volem educar ó, més bé, volen educar. Què pretén aquesta nova proposta? Què trobem al darrere d’ella?. Pensem en que el debat sobre l’Educació per a la ciutadania és molt estès i polititzat i, per contra, aquest nou projecte no genera controvèrsies pel moment.

Potser això és provocat per la mala experiència viscuda als últims anys en relació a les entitats financeres i trobem que posar en marxa l’EFEC és la solució per aquesta errada, però cal anar més enllà i veure quins interessos hi ha darrera d’aquestes propostes. Quin camí hi ha rere aquestes noves corrents educatives?

Considero que la diferència està entre crear ciutadans crítics, responsables i formats o manipular aquest concepte de ciutadania cap al capitalisme i els interessos econòmics, i, en aquest cas, crec que anem cap a la segona opció i, a més, ens estan “venent” que aquesta és la millor de les propostes.



Notícies referenciades:

• La Generalitat impulsa un curso de educación financiera en las escuelas catalanas
• Alumnos de 4º de ESO recibirán clases de educación financiera

El rerefons del calendari acadèmic

En la última sessió de laboratori vam abordar qüestions relatives al disseny del calendari acadèmic del nostre sistema educatiu. Entre elles, vam trobar-nos en la situació d'haver de decidir quines serien les festivitats que marcaria aquest calendari o no, la qual cosa ens va portar a la discussió d'incloure o no les festivitats de caire religiós, donat que havíem acordat el disseny d'un sistema laic.

A partir d'aquí, si decidíem no seguir el calendari acadèmic tal i com estava plantejat actualment, entràvem en conflicte amb el calendari laboral i la conciliació de la vida familiar dels pares i mares amb els dies lectius i festius dels seus fills i filles.

En aquest moment vam prendre consciència del pes de l'església en el calendari que regeix les nostres vides i ens plantejàvem quines alternatives buscar a aquesta realitat. Una de les que vam trobar va ser la de mantenir les dates assenyalades per tal de que les famílies tinguessin menys dificultats per ocupar-se dels seus fills, però canviant el nom d'aquestes festes de tal manera que no es corresponguessin amb el seu origen religiós.

Després d'aquest debat, i cercant informació a Internet sobre aquest tema, he trobat que aquesta mateixa situació ja es va produir fa un parell d'anys a Castella La Manxa, on van decidir que el període de vacances corresponent a la Setmana Santa deixaria de tenir aquest nom per passar a anomenar-se "Descans entre el segon i el tercer trimestre". En fer-se pública aquesta decisió, immediatament van alçar-se diferents veus representatives de l'església catòlica, com associacions de cofradies de Setmana Santa o fins i tot el Partit Popular.

Aquí trobem els titulars que reflexen aquesta situació, extrets del diari El Mundo:

• - Barreda cambia el nombre de Semana Santa por 'descanso entre segundo y tercer trimestre'

• - Barreda recula y vuelve a ordenar que el calendario escolar recoja la Semana Santa

Al meu parer, aquesta és una mostra del poder de l'església catòlica a la nostra realitat, que es reflexa en uns dels aspectes que regulen la vida social de tots els ciutadans i ciutadanes: les festivitats. I, així com jo mateixa i els meus companys ens vam trobar en la dificultat de conciliar el calendari acadèmic amb el calendari laboral i la vida familiar donada la força de l'església en regir aquestes dates, trobem que a nivell real i polític aquest poder és encara més vigent i latent del que imaginem.

Seria possible desvincular el sistema educatiu de la religió? Això, en tot cas, seria efectiu si laboral i socialment ens continuem regint per les dates i festivitats religioses?

Té a veure aquest rerefons aparentment poc important amb alguns aspectes de l'organització escolar o del propi ideari dels centres?

"Con la iglesia hemos topado..."